L’alcalde nega que el 31 de desembre la Residència tanqui, treballa per buscar solucions i properament convocarà una reunió informativa oberta a tothom  

L’alcalde de les Borges del Camp, Quim Calatayud, va oferir una àmplia i detallada explicació de la situació actual i de les perspectives per a la Residència Mare de Déu de la Riera durant la sessió plenària celebrada aquest passat dijous, 16 de novembre. 

Al Ple hi van assistir, a més dels regidors i les regidores, diverses persones com a públic interessades principalment en el present i en el futur de la residència borgenca. 

A més a més, i durant aquesta mateixa sessió plenària, l’Ajuntament de les Borges va aprovar el pressupost per a tot l’any 2024 del Patronat Municipal Residència Mare de Déu de la Riera, l'ens que dirigeix la gestió de la residència. 

Aquest pressupost preveu uns ingressos de 819.300 euros i unes despeses de funcionament per la mateixa quantitat, 819.300 euros. Per tant, a hores d’ara, i a nivell pressupostari, l’Ajuntament preveu el funcionament normal de la residència durant tot l’any 2024. 

La llarga i detallada explicació de l’alcalde al Ple municipal es pot resumir en tres eixos principals: 

El primer és que l’alcalde va desmentir que a hores d’ara hi hagi cap data de tancament prevista per a la residència borgenca i va afirmar que ‘la residència no es tancarà el 31 de desembre’.

El segon eix de la intervenció de l’alcalde és que l’Ajuntament de les Borges ja fa temps que treballa i segueix treballant per buscar una solució. En aquest sentit, l’alcalde va donar moltes explicacions: des dels tràmits fets per part de l’Ajuntament per a obtenir fons Next Generation per destinar-los a la residència, fins a les gestions fetes amb la Generalitat i amb diverses empreses privades. Per confirmar i reforçar aquesta línia de treball, Calatayud va dir que l’endemà de la sessió plenària, divendres 17, tenia dues reunions previstes amb empreses privades i que l’Ajuntament, i ell mateix al capdavant, seguiran treballant per buscar la millor solució possible per a la situació del centre, per a les persones residents i per al col·lectiu de treballadors i treballadores que tenen cura i gestionen el dia a dia del centre. 

Cal tenir present que modernitzar i adequar la residència borgenca a la normativa de la Generalitat requereix una inversió que s’ha quantificat en 1’7 milions d’euros més IVA.  

El tercer eix de la intervenció de l’alcalde és el seu compromís, expressat en la sessió plenària, a convocar properament una reunió oberta a tot el poble, ja que és conscient que la residència és una infraestructura molt volguda i estimada pel municipi de les Borges. 

De tota manera, l’alcalde (que ja ha mantingut reunions amb els col·lectius més directament afectats de familiars i treballadors/res), va dir que abans de convocar aquesta reunió oberta a tothom, que es podria celebrar a la Sala Polivalent, primer cal disposar de tota la informació necessària i valorar quin és el resultat i la resposta a les diferents gestions que s’estan duent a terme. 

La història i la situació actual de la Residència Mare de Déu de la Riera és la següent: 

• La residència borgenca la va promoure un col·lectiu de persones amb la voluntat que la gent gran del municipi, que necessita una atenció més específica, pugui envellir al seu poble, a les Borges. 

• Inicialment, la desapareguda Caixa Tarragona, a través de la seva Obra Social, formava part del Patronat Municipal que gestiona la residència, però anys després en va sortir. Caixa Tarragona donava una major solidesa financera al projecte, però la desaparició d’aquesta i altres caixes va comportar també menys possibilitats d'obtenció de recursos per a infraestructures socials i assistencials com la residència borgenca.    

• L’edifici on està ubicada la residència i la gestió logística i assistencial del centre són responsabilitat de l’Ajuntament de les Borges del Camp a través del Patronat Municipal Mare de Déu de la Riera, que actualment presideix l’alcalde, Quim Calatayud. 

• L’Ajuntament de les Borges, a través d’aquest Patronat, és responsable que el centre compleixi totes les normatives dictades per la Generalitat pel que fa als estandards de qualitat per a aquest tipus d’instal·lacions, tant en matèria assistencial com pel que fa a la normativa laboral. 

• Actualment, la residència de les Borges compta amb 33 places: 32 són concertades amb la Generalitat i una és de gestió privada.  

• La Generalitat, que és la que disposa de les places, és la que decideix, d’acord amb els seus criteris, quines persones tenen prioritat per entrar a la residència borgenca. L’Ajuntament, tot i ser propietari de l’edifici i responsable de la seva gestió, a hores d’ara no té capacitat per decidir quines persones tenen prioritat a l’hora d’ingressar-hi i, per tant, no pot garantir un dels objectius de les persones fundadores que van promoure aquest centre: que avis i àvies borgenques tinguin prioritat a l’hora d’ingressar a la residència.  

• L’Ajuntament de les Borges sempre ha liderat la residència i ha contribuït amb els impostos municipals al manteniment en les millors condicions possibles de la residència borgenca. Només cal recordar, com a mostra d’aquest compromís, les importants inversions que l’Ajuntament va dur a terme a la residència amb anterioritat a la Covid per modernitzar una part de les instal·lacions. Aquest projecte de modernització es va veure molt afectat per la incidència de la Covid, fet que va provocar retards en els terminis d’execució, problemes imprevistos en el projecte i molèsties a les persones residents.

• La Generalitat, per la seva part, l’any 2016 va dictar una normativa (205/2016) per a l’adequació de totes les residències a unes noves mesures. Quan es va dictar aquesta normativa, les residències disposaven de terminis llargs per poder-s’hi adaptar i comptaven amb el compromís que aquestes actuacions rebrien ajuts públics per facilitar l’adaptació dels centres a la nova normativa. 

• La Covid va accelerar aquest procés de modernització i la Generalitat, a causa de l’alta afectació que la malaltia va tenir sobre residències i centres geriàtrics, va accelerar l’aplicació de la normativa 205/2016 i va escurçar els terminis per a la seva aplicació. 

• En el cas de la residència borgenca, l’adequació del centre a la nova normativa comportaria una inversió d’uns 1’7 milions d’euros més IVA i, a més, una reducció del nombre de places: passaria de les les 33 actuals a tenir-ne només 26. 

• La residència borgenca, que ja és petita pel que fa al nombre de places disponibles, no té actualment prou capacitat econòmica per generar beneficis que li permetin afrontar aquesta o altres inversions. Dit d’una altra manera: la modernització de la residència, que sobrepassa en molt la capacitat financera de l’Ajuntament, s’hauria de fer amb els impostos municipals i, per tant, i atès el gran volum de la inversió, a les Borges quedarien pendents moltes altres necessitats que hi ha al municipi.  

• És per aquest motiu que l’Ajuntament de les Borges considera inviable poder afrontar aquesta inversió en l’edifici actual, ja que dur-la a terme (suposant que s’obtingui el finançament necessari) comportaria una hipoteca molt gravosa i durant molts anys, una opció que l’Ajuntament, de forma responsable, no pot assumir. 

• La gestió d’un centre assistencial com és el cas de la residència borgenca no forma part del conjunt de competències que obligatòriament ha d’assumir un ajuntament, que sí que ha de garantir altres serveis bàsics i essencials que són de la seva competència (enllumenat públic, aigua, sanejament, recollida i tractament dels residus, etc).

• És per aquest motiu que la major part de residències de gent gran són gestionades, o bé directament per la Generalitat, que en té les competències, o bé per empreses privades especialitzades. 

• L’Ajuntament ha transmès a la Generalitat la voluntat de cedir-li gratuïtament uns terrenys de propietat municipal situats a l’entorn de l’Institut per tal que la Generalitat hi pugui construir una nova i moderna residència, amb molta més capacitat que l’actual i que podria significar una raonable i definitiva solució de futur. Aquesta mateixa proposta s’ha traslladat també, i s’hi està treballant, a empreses privades, especialitzades en la construcció i en la gestió de centres similars al de la residència borgenca. Aquestes gestions es mantenen obertes, tot i que són de difícil execució i en cap cas no són solucions immediates.   

• A hores d’ara, l’Ajuntament segueix treballant per trobar una sortida viable a la residència, que pel que fa al seu dia a dia segueix treballant i donant servei a les persones residents.