Goigs a la Mare de Déu
Ens han pervingut tres textos literaris (A. B i C) que en forma de GOIGS lloen la Mare de Déu de la Riera que es venera a les Borges del Camp. En la bibliografia que segueix hi reportem i descrivim un total de 16 edicions, només això ja fa evident que tingué i té una certa importància aquesta advocació mariana; un cop més cal remarcar que la llista no crec pas que sigui exhaustiva, quantes edicions no s'haurien perdut, i qualsevol dia poden sortir del fons d'una caixa o d'entre les pàgines d'un llibre antic.
És el més antic de tots. Per les característiques és un text clàssic del s. XVIII, i precisament a aquest segle pertany la primera edició que coneixem.
És un poema més narratiu que líric, on l'anònim autor glossa la tradició popular de la troballa de la imatge de Maria i al·ludint al títol de la Riera evoca sovint les gràcies divines de què Maria és dispensadora i que vessa a rierades damunt la humanitat. Sense ésser un gran text literari no decau de to. Són uns goigs populars i senzills sense vulgaritats, tot i que hi abunden els tòpics dels goigs de l'època.
L'estructura dels versos i les estrofes és la més generalitzada en aquestes composicions. Els versos són de set síl·labes aq\b una gran barreja de rimes masculines i femenines. L'entrada, que és una quarteta amb rima d'encadenat, es torna repetir com a tomada; les cobles són fetes amb estructura de quintet, la rima és de creuat més un vers que rima com el quart, més els dos versos de la rescobla enllaçats amb el quintet per un vers que té la mateixa rima del segon vers de la rescobla. La gràfica és: abab / cddccbab.
La iconografia és prou constant en les primeres edicions: una xilografia del XVII-XVIII emprada en altres advocacions i que no desdiu gaire d'aquesta, només que porta el Fill assegut al mig de la falda i la Mare de Déu de la Riera el porta a l'esquerra. Les edicions d'aquest segle se serveixen de fotogravats i gravats d'altres advocacions, fins á arribar a la darrera que porta una capçalera dibuixada per l'artista mallorquí Miquel Ferrer.
La música com era ben general no s'imprimia, però sortosament s'ha pogut recuperar de viva veu i s'ha imprès a la darrera edició.
Soberana Emperadora
A qui tot lo mon venera
Siàu nostra Intercessora
O Verge de la Riera
D'aquest text, escrit per a cantar-se els dies de la novena, només en coneixem dues edicions: la de 1820 i la impresa al final de la novena del 1854. Crec que és de principis del segle XIX.
El poema és prou bo, sense gaire tòpics, i elaborat. L'anònim autor deixa de banda la ja sabuda narrativa de la tradició que només hi és insinuada ocasionalment una vegada, i hi abunden els barbarismes. Aquest text literàriament i teològicament és superior a l'anterior.
L'estructura de versos i estrofes és també la pròpia dels goigs. La rima és indistintament masculina i femenina. Té entrada i tornada diferents, de set síl·labes de rima encadenada, les estrofes són del mateix estil que el text A, per tant rimen així: abab / cddccbab.
Com a iconografia s'usa la mateixa xilografia del XVII-XVIII emprada al text A.
No es coneix la melodia amb què es cantaven aquests Goigs, que ben bé podrien aprofitar la música del text A.
Puig que desde la alta Esfera
nos mirau amb vista pia:
socorreu per la Riera
a vostres devots, Maria.
Fou escrit pel conegut poeta-gogista i músic Mn. Josep Maria Cogul i Monné, fill de la Selva del Camp (1862-1938), i va ésser cantat per primera vegada el 7 de setembre de 1932. Aquesta primera edició fou impresa l'agost del mateix any. Són els goigs que es canten actualment. És un poema d'ingènua lírica popular que no decau en cap moment, més aviat està brufat de belles pinzellades que li donen un bon to. En consonància amb molts d'altres poetes de l'època, molts de versos no estan mesurats a la catalana i ben llegits hi sobren síl·labes; en el temps que estem caldria fer-ne un acurat arranjament. La composició és de versos de vuit síl·labes amb alternança de rimes masculines i femenines. L'entrada és un quintet amb rima cadeno-creuada, a la tornada es repeteix l'entrada amb un petit canvi al segon vers, les 10 cobles segueixen la línia tradicional amb la rescobla de tres versos i rima cadeno-creuada: abaab / cdcdabaab.
La iconografia de les dues edicions existents és ben característica: un bell boix del xilògraf Antoni Ollé i Pinell, bon artista barceloní que passà la seva joventut a Balaguer. És una xilografia equilibrada i perfecta com totes les de l'autor; a banda i banda de la Mare de Déu hi ha dos àngels, obra del mateix artista, que s'empraren en altres goigs.
La música, que a la primera edició porta l'acompanyament, és obra del mateix autor de la lletra, Mn. J. M. Cogul.
Estel de l'alba matinera,
miracle cèlic de claror,
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra mitjancera
davant de Crist Nostre Senyor.