Orígens de la festa
Aquesta és, sense cap mena de dubte, actualment, la gran festa de la nostra vila, festa que és coneguda arreu de la comarca i de molts llocs de les comarques veïnes.
Sobre la nostra festa deia l'Artur Dasca i Sumsí, un erudit borgenc, que començà essent una mena de romiatge que cada any, des que va ser trobada la Imatge de la Mare de Déu de la Riera en data inconeguda, celebra la vila de les Borges el 8 de setembre per a anar a postrar-se als peus de la celestial patrona a aleshores veïna parròquia de Sant Bartomeu, esdevinguda actualment ermita de la Mare de Déu de la Riera. En unir-se les parròquies de Sant Bartomeu de la Quadra dels Tascals i la de Santa Maria Assumpta de les Borges del Camp, tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, el romiatge s'anà perdent i la festa major que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, festa de la titular de la parròquia borgenca, es traslladà el vuit de setembre. Sembla, doncs, que la tradició d'anar a buscar la venerada imatge al seu santuari es pot datar amb forces possibilitats a aquella època i amb seguretat des del 1.859 documentat en la consueta parroquial.
Processó per a anar a cercar la venerada imatge de la Mare de Déu de la Riera, acte de l'Arribada i el ball de diables.
Actualment el dia de la festa major és el 8 de setembre, dia de la Nativitat i dia de les Mare de Déu trobades. Naturalment, aquesta data s'amplia i tradicionalment comprèn els dies 7, 8, 9 i 10, als quals s'hi afegeix l'11, Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i més emotiu de la nostra festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, dia de la vigília que és en el que se celebra l'acte de l'Arribada.
La festa comença ja al migdia, al Replà, amb dos actes tradicionals: l'espectacular tronada, que és aviada per l'home i la dona més vells de la vila, i el tritlleig de campanes. La concentració de borgencs ja comença a quarts d'una, car és tota una cerimònia l'acte de preparació del regueró de pólvora i els trons escampats. Aquesta tronada és l'autèntic inici de la festa. Un pic han petat els trons, hi ha la repicadissa general de campanes. A dos quarts de deu del vespre una processó de borgencs i comarcans es trasllada al santuari de la Mare de Déu de la Riera, a uns 800 metres de la vila, on recollirà la celestial patrona. Hi assisteixen l'Ajuntament en corporació, el clero parroquial i una gran quantitat de fidels duent uns fanalets de paper. Els seguici multicolor s'atansa lentament a l'ermita tot resant el rosari.
Arribats al santuari, després del cant de la "Salve" gregoriana pel cor parroquial, s'inicia la tornada. La Mare de Déu, que ocupa el seu tabernacle adornat amb una preciosa toia de flors, comença la seva lenta davallada mentre els fidels canten cants litúrgics i el ball de diables, amb la seva peculiar indumentària, precedint tot el seguici, amb les maces enlairades i les carretilles a punt, els hi calen foc i l'espectacle esdevé impressionant: les carretilles rodolen vertiginoses i frenètiques, amb els seu característic "zag, zag, zag", les espurnes s'escampen i els trons finals retrunyent camps enllà. Però el seguici camina cap a la vila, malgrat l'oposició simbòlica dels diables.
En arribar la processó a la vila, pel Pont de l'Oriol, la talla és posada sota tàlem i tot seguit s'efectua l'entrada a la vila, a la plaça de Sant Antoni, on l'espera una gran generació de borgencs i de comarcans. La placeta és envaïda per un públic fervorós, però també per un espès boirim de fum amb flaira agrosa de pólvora cremada de les carretilles que els diables han engegat sense estalviar-les, ensenyorint-se del lloc de l'arribada, entre l'expectació, la joia, l'admiració, l'emoció i la por de la gran generació que s'hi aplega.
L'entrada de la venerada Imatge és rebuda amb una gran ovació i tot seguit es fa un silenci respectuós mentre el batlle de la vila li lliura el bastó de comandament i l'anomena Alcaldessa d'honor per tots els dies de la seva estada entre nosaltres, que serà fins al diumenge més proper del 17 d'octubre.A continuació, es dedica un parlament de benvinguda, finit el qual es canta la "Salve Regina" del mestre Josep Sancho i Marraco, a tres veus i amb acompanyament orquestral. Just acabades les darreres notes, el ball de diables torna a engegar la seva dansa de foc i els espetecs i les espurnes s'apoderen dels carrers de la vila com si els prenguessin en assalt i la processó segueix al darrera fins a arribar al passeig de l'Hort del Dasca on s'engega un magnífic castell de focs artificials.
Immediatament després es dirigeix cap a la plaça de l'Església on els diables efectuen l'apoteosi final, en un autèntic balafiament de carretilles, tot plegat esdevenint un espectacle d'indescriptible bellesa i d'un flocklorisme ben poc comú, com a colofó d'aquesta gran festa de foc i espetecs, dedicada a l'arribada de la Mare de déu de la Riera. Tot seguit hi ha, ara ja a l'interior del temple, el besamans a la celestial patrona. La gran vetlla de la vigília, es clou amb una animada ballada de sardanes a la pista de Cal Dasca.