Caminant pel passeig de l'Hort del Dasca, direcció cap al recinte escolar, trobem a mà dreta el monument al ball de diables.
Cal assenyalar que aquest ball precedeix la processó que porta la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita a la vila, a la vigília de la nostra festa major.
És obra d'Albert Vilalta i fou inaugurat el dia 13 de juny de 1992 coincidint amb el desè aniversari de la creació de la colla de diables local.
Representa un diable, dempeus damunt d'una petita plaça adoquinada. És d'estructura metàl·lica, de formes còniques, amb les seves banyes i la massa enlairada sempre a punt d'aviar una carretilla.
Situada a l'avinguda de la Font de les Escales, davant mateix del Centre d'Assistència Primària, a la zona enjardinada.
Vol ser un reconeixement a l'acte gratuït de la donació de sang. Es tracta d'una composició obra conjunta de la Neus Segrià i l'Antoni Abelló.
És format per dos cossos prismàtics. Sobre el més petit s'hi veu una borja feta amb petits doquins de granit des d'on regalima unes gotes de sang, i a la cara frontal del cos més gran una llegenda explica a qui s'adreça el monument: "als donants de sang".
La seva inauguració va tenir lloc el setembre de 2003, coincidint amb la Festa Major.
Situada a la intersecció del carrers Verge de la Riera, Baixada de la Creueta i Camí de la Creueta.
És el que en podríem denominar com una creu de terme.
En aquest lloc ja hi va haver (des del 1735) una primera creu, gòtica, procedent del fossar de Sant Bartomeu que fou derruïda l'any 1934 enmig de molt malestar local.
El 1935 i coincidint amb el bicentenari de la col·locació de la primera creu en aquest indret, s'aixeca una nova creu costejada per subscripció popular.
I és novament aterrada i destruïda durant els avalots del 1936.
L'actual és obra de l'escultor reusenc Josep Auqué. Es féu la col·locació i benedicció de l’actual creu per la Festa Major, el setembre del 1940.
A l'entrada del poble trobem el record de dues de les feines que es desenvolupaven a la vila: els picapedrers de granit i els productors d'oli d'oliva.
Es tracta de tres enormes rodes en forma cònica (les curres) assentades damunt de dues peces planes que conformen el seu suport (la sotana).
Malgrat no ser un conjunt treballat pels picapedrers locals, sí que vol rendir homenatge als qui de les pedreres extragueren el granit per tal de donar-li forma a cop de maceta, punxó i escarpa; i també als qui saberen extreure el daurat líquid de les olives arbequines.
És, en definitiva, un homenatge als picapedrers i a la pagesia locals.
La plaça de la Dona es troba situada al bell mig del recinte de cal Dasca i hi podem accedir des de l'avinguda de la Senyora Magdalena Martorell.
L'escultura que dóna nom a la plaça és obra de la reusenca Neus Segrià, prou vinculada a la nostra vila.
Es tracta d'un enorme bloc de pedra molt proper a la forma circular on s'hi veuen dues plaques de ceràmica.
La placa superior porta inscrita quatre de les virtuts de tota dona: bellesa, fermesa, coratge i amor. La inferior és la que ens recorda on som: plaça de la Dona.
I és precisament des de darrera d'aquesta placa d'on sorgeixen verticalment, cap enlaire, el rebrots de les quatre virtuts representat per quatre barres de ferro forjades.
En un pati interior del cal Dasca trobarem aquest pou. Hi podem accedir des del carrer Catalunya, per la porta petita de l'edifici número 17.
No és pròpiament una escultura. Aquest pou treballat amb el granit de les pedreres borgenques fou concebut inicialment per a situar-lo al mig del Replà. Mai hi fou ubicat. La seva situació fou a l'actual plaça de la Generalitat.
Amb la remodelació de la plaça i l'adquisició de la casa pairal de cal Dasca, es situa definitivament en aquest pati fent la funció que li és pròpia: la decorativa d'un pou d'aigua que es troba en aquest indret.
Situat en una fornícula a la façana de la casa número 5 de la placeta que el sant li dóna el nom.
Vesteix amb l'hàbit franciscà cenyit amb cinturó del que penja uns rosaris pel costat esquerre. A la mà dreta duu unes flors i amb l'esquerra sosté l'infant Jesús, aquest, amb la mà dreta, li fa una carícia al sant per sota el mentó.