L’Arribada Infantil, passada per aigua
Al meu país la pluja no sap ploure…
Durant tot el divendres, 6 de setembre, els núvols, la pluja, les tempestes, els xàfecs i algunes estones sense aigua s’han anat succeint. Ara plou, ara tempesta, ara s’atura…
La pluja convé i convé molt, però posats a triar, millor que plogui abans o després de la Festa Major. No?
Al capvespre d’aquest divendres hi havia una pausa. Una pausa llarga d’aigua. I feia la impressió que l’Arribada Infantil es podria celebrar amb tranquilitat, sense imprevistos.
Cap a les nou del vespre, la foto tradicional al Pont de l’Oriol de diables, diablets, diablesses, i ara també i des de fa un any dels timbals, obre aquest correfoc.
Les més petites i els més petits davant. Fins i tot algun en braços de la seva mare. I cap a les files del darrere, els diables i els timbals més grans.
Comença el correfoc. Diablets més grans, els mitjans i al final de tot les bengales dels més menuts. Enceses, carretilles…i tot anava segons el previst.
Fins que va tornar la pluja, novament amb patecs ràpids i sostinguts i molta aigua en poca estona. I anar plovent.
La gent va buscar aixopluc. Alguns van enfilar cap a casa, altres cap al Replà buscant refugi on es va poder.
I els diables, engrescats, anar encenent, com podien, sota la pluja.
En arribar al Replà la pluja va donar treva i diables, diablesses i diablons van poder fer l’exhibició i les enceses finals.
I per acabar els darrers focs d’artifici.
Al meu país la pluja no sap ploure, però els diablets de les Borges van posar de manifest que l’aigua no els atura i van reivindicar allò que els és propi: el foc.
El que és segur és que el foc, a les Borges, està ben garantit i assegurat.
Diables i diablons, borgencs i borgenques, amb pluja o sense, visca la Festa Major!