La VII Nit del Foc esquiva la tempesta i porta foc i festa als carrers de les Borges
La VII Nit del Foc de les Borges del Camp, organitzada per la Colla de Diables amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament, finalment va poder esquivar la tempesta que durant tot el dia va ser sobre nostre i cap al vespre es va tornar a sentir la potència de les carretilles i a veure el resplandor de les espurnes.
El Correfoc Infantil va ser el més afectat per les previsions del temps ja que de vuit colles convocades, quatre d’elles no van acabar de venir a les Borges.
El Correfoc Gran, per contra, va comptar amb les deu colles previstes i entre elles amb els Trabucats de Mallorca, una colla que ja hem pogut veure en diverses ocasions a les Borges i que és especialment cridanera per les diabòliques màscares que duen els seus integrants.
Al correfoc infantil hi van ser Maspujols, Riudecanyes, Vinyols i els Arcs i les Borges, mentre que al gran hi van ser Riuclar (Tarragona), Riudoms, Salou, Cambrils, Riudecanyes, el Catllar, Mallorca, Maspujols, Vinyols i els Arcs i les Borges.
Els correfocs van desplegar llum i so pels carrers del nucli antic, amb la finalització de l’infantil al passeig de l’Hort del Dasca davant el Monument al Diable on es va fer l’encesa conjunta de fi de festa.
Cap a dos quarts de deu, el Correfoc Gran va sortir del davant de l’escola, on ja hi havia totes les taules preparades per al sopar posterior, i va enfilar cap als carrers del nucli antic mentre la resta de colles participants anaven sortint.
El correfoc va finalitzar a la plaça de l’Església - el Replà - on es van anar concentrant totes les colles de diables i el públic assistent a l’acte final.
La Colla de Diables, sempre atenta a l’actualitat i amb voluntat d’esperonar al personal, va representar sobre un escenari al bell mig de la plaça una conversa familiar sobre els perills que amenacen de formma permanent la nostra cultura i la nostre llengua. També hi va haver espai per a la reivindicació pagesa i per la mirada vers la canalla i les generacions futures com a dipositaris del nostre aquest llegat cultural i lingüístic.
L’aparició del Diable Gros va culminar aquesta part, quan aquest personatge va convidar tothom a mantenir viva la flama i va cridar a la resistència, tant pel moment actual com pel que pot esdevenir en un futur no gaire llunyà.
Finalment, va arribar el moment dels versots, les construccions punyents fetes, segons va dir la Colla de Diables, a partir de les aportacions de borgencs i borgenques. Qüestions com el porta a porta, com el problema que les persones incíviques generen omplint sense cap mirament ni cap cura els contenidors de la brossa, la suposada situació de l’economia municipal o el desig que la gestió del Poli passi a mans públiques van ser alguns dels eixos d’aquests versots, que van ironitzar amb enginy sobre aquestes i altres qüestions del dia a dia de les Borges.
La VII Nit del Foc va finalitzar amb les últimes enceses a la mateixa plaça de totes les colles participants i, a continuació, amb el sopar de colles.
El punt final el va posar la música a la pista del Centre Cultural Marinada amb Mano’s Rock, i festa final amb dj.
La Nit del Foc és una de les grans cites festeres de l’estiu, sobretot pel gran nombre de persones que hi participen i per la procedència diversa de les colles assistents. Enguany el temps hauria pogut desdibuixar o fins i tot anul·lar completament la festa, però finalment el calendari borgenc no s’ha quedat sense la trobada diabòlica ni sense les reflexions i el punt de vista dels diables sobre el nostre dia a dia.