Festa Major 2026. Anna Abad, compositora: «Or Borgenc havia de ser alegre, festiva i convidar a saltar i a cridar»

Compositora de cobles i sardanes, pianista i cantautora, la jove tarragonina Anna Abad i Gils és la creadora de la sardana Or Borgenc, creada especialment per al 50è aniversari de l'Aplec de la Sardana Verge de la Riera. Or Borgenc va ser interpretada per primer cop el passat 20 de juny durant el 50è Aplec i aquest passat diumenge, 30 d’agost, per segona ocasió dins l’acte del Pregó de la Festa Major.

Fins ara, les Borges del Camp tenien 23 sardanes dedicades, a les quals ara s’ha afegit la número 24.

En què es va inspirar per fer aquesta nova sardana, «Or Borgenc»?

En aquest cas era la celebració del 50è Aplec i, és clar, això ja em va fer pensar que havia de ser una sardana alegre, festiva. A partir d'aquí començo a dissenyar motius que poden funcionar. Tenia molt clar que el tutti final havia de ser molt grandiós. Que fos realment una celebració i que tot el que precedís aquest tutti portés a saltar i a cridar, com aquell qui diu.

I això ja fa que a poc a poc faci un element d'aquí, un element d'allà i vagi construint tota la sardana.

Quan compon una nova cançó de cobla o sardana, en què pensa?

Bé, la veritat és que m'agrada quan la gent m'explica el context, el motiu de la sardana... Això ja em porta a pensar com ha de sonar o com no.

Què ha significat per a vostè que aquesta sardana s’hagi interpretat aquest diumenge durant l’acte del Pregó de la Festa Major?

Quan vaig saber que la meva composició s’interpretaria durant aquest acte, el primer de la Festa Major, em vaig sentir molt feliç, molt contenta, perquè jo, malauradament, per feina no vaig poder ser a les Borges el dia de l'estrena. Em dedico al món de la música i moltes vegades, a l'estiu sobretot, tinc molta feina.

I em va sorprendre molt perquè després de l’estrena d’Or Borgenc hi va haver gent que em va escriure. Un amic i compositor em va fer una nota de veu dient que li havia agradat molt i des de l'organització de l’Aplec també em van traslladar la seva satisfacció.

I, és clar, jo molt feliç perquè és un motiu d'alegria per a mi; per a una compositora, veure que realment ha encaixat allò que proposes musicalment amb el que esperaven o amb el que celebren és fantàstic.

I saber que aquesta sardana sonaria de nou en l’acte del pregó, doncs, és clar, em va fer molt feliç. I aquesta vegada, a més, sí que hi he pogut ser.

Vostè va rebre recentment el premi Preludi de l'Audiència per la seva composició "Galanesa". Què ha significat per a vostè guanyar aquest premi?

Per a mi aquest és un dels màxims exponents que pots rebre com a premi dins el món de la sardana.

A més, aquest guardó el decideix la gent, que creu que ha sigut la millor sardana de l'any. Per a mi és el millor premi possible i la millor manera de sentir tota l'estima i tot l'escalf de la gent del món sardanista.

Sempre havia vist grans compositors que havien guanyat aquest guardó i ho veia com un premi molt llunyà. Ja ho vaig dir en aquell moment, quan vaig recollir el premi, i insisteixo de nou que jo, dins el món de la sardana, em sento molt estimada.

Ser una dona compositora dins el món de la cobla encara és excepcional. Ha notat algun canvi en els darrers anys?

Sí, és clar, és veritat que hi ha més dones, però en són molt poques, això és així. I no és que hagi notat un canvi, vull pensar que a poc a poc... Fins ara tampoc hi havia hagut massa referents femenins. Hi havia hagut dones compositores, però la visibilitat que havien tingut no era, ni de lluny, la que poden tenir els homes. En aquest sentit vull pensar que es van fent passos i aquest guardó, el Premi Preludi, per exemple, mai fins ara no l'havia guanyat cap dona.

Per tant, vull pensar que potser estic contribuint a fer que altres dones vegin que és possible compondre tant música per a cobla com sardanes, ser visibles i que et programin. Però el panorama en aquest sentit és encara pessimista perquè som molt poquetes.