Els Diables convoquen dos correfocs, l’infantil i el major amb un objectiu: cremar-ho tot
La Colla de Diables de les Borges del Camp, amb la col·laboració i el suport de l’Ajuntament, va organitzar aquest dissabte, 15 de juliol, un gran espectacle de foc que es va viure pels carrers i les places del poble en dues tongades. En primer lloc amb el correfoc infantil amb les colles de Riudoms, la Selva del Camp, Alforja i les Borges. Ja al vespre va ser el torn del correfoc gran amb les colles de Riudoms, Garcia, Alforja, Montbrió, la Selva i l’amfitriona, la colla borgenca.
La gran festa dels diables borgencs va tenir diversos escenaris. A la plaça de l’Església, el Replà, Diables i Ajuntament van muntar un escenari i tots els preparatius del que seria el fi de festa. Un espectacle de foc a la plaça amb l’aparició d’una au que, casualment, també va acabar devorada per les flames, tot i que no estava previst. I amb els focs d’artifici que tancarien definitivament la trobada.
La pista del Centre Cultural Marinada va ser un altre dels escenaris, en aquest cas per a les tirades finals i d’exhibició de les quatre colles infantils.
La Colla de Diables borgenca ha estrenat durant aquesta trobada dotze vestits nous, ha presentat la nova samarreta de la colla, que va estar a la venda tota la tarda en una parada al passeig de l’Hort del Dasca, ha reeditat el número 43350 com a loteria de Nadal per segon any consecutiu i, durant la trobada, tenia un objectiu: cremar-ho tot.
De fet, algunes de les colles infantils, a l’inici del correfoc tenien molt clar a què havien vingut: a cremar-ho tot. Així els hi recordaven i els esperonaven els respectius responsables de la canalla.
I la prova que ho van intentar van ser les restes de pirotècnia, centenars i centenars de carcases que acte seguit, i a continuació mateix del correfoc, l’Ajuntament va tenir cura de recollir - com es fa sempre - per deixar els carrers nets tan aviat com finalitza la gran festa de la pólvora i el foc.
Destacar finalment que, un cop totes les colles grans ja eren a la plaça de l’Església, la Colla de Diables va donar inici a l’espectacle final, que va incloure un parlament, molt ben interpretat, que va començar amb aquestes paraules interrogadores i grandiloqüents:
'Critatura errant amb pell de sac, filla de la nit, esquívola i canalla.
Bandit sense rostre, com l’ombra que s’escampa, que tot ho crema,
que tot ho engrapa. … ahh… glòries i misèries s’ajoquen als teus
peus.
D’on surts? Viu en tu la memòria dels segles, memòria dels
temps, …la por i la cobdícia. La vergonya. L’esglai. El crit primari,
cru, aspra i despullat.
En tu viu la crida d’un món sense sentit: BUIT; el bram de la bèstia'.
La Colla de Diables tornava a presentar, com ja és habitual, un espectacle de fi de festa grandiós, amb veu fonda i penetrant, amb una criatura que va aparèixer volant, subjecta per diversos cables i amb els diables executant tota la interpretació i sempre amb el foc com a element principal.
No, al final no es va cremar res del que estava previst. Excepte l’au que va aparèixer a la plaça, i que va donar peu a la presentadora per parlar de la renaixença de l’au fènix, aquella que reneix de les seves cendres. Ara, si no es va cremar res no va ser per falta de foc, de pirotècnia, d’esclats i tronades i pel missatge fort i penetrant que presagiava un final que, de moment, encara no ha arribat.
