Orígens de la festa
L'estiu del 1796 va caure sobre una bona extensió del terme municipal de Les Borges del Camp una forta pedregada que va destruir una gran part de la collita.
Aquest fenomen meteorològic advers, si hagués estat aïllat, possiblement no hauria promogut cap mena d'acció, però resultà que s'anà repetint cada any, cada estiu, durant cinc anys consecutius fins que el 29 de juliol del 1800 la pedregada va ser tan forta que ho assolà tot, fins a tal punt que es va perdre la collita i va destruir bona part de les vinyes, les oliveres, els avellaners i altres arbres fruiters i hortalisses. El mal va ser de tal gravetat, que els prohoms de la vila reuniren en Consell General a tots els caps de casa i després de prou debatre el tema, l'única solució que saberen trobar, davant la impotència per a controlar els meteors adversos, va ser la d'encomanar-ho tot a Déu i així fou que decidiren, tots d'un ànim, votar la festa de Capvuitava, que començà a celebrar-se l'any següent, és a dir, el 1801, per tal d'imposar la divina protecció perquè fes la vila estalvi de la pesada càrrega de les pedregades. És fama entre els borgencs i així ho diu també la Consueta Parroquial, que des d'aleshores no ha fet cap més calamarsa greu al terme.
Finançament
Per a finançar la festa, es va recórrer a la capta popular, sembla que ja des d'un principi, capta que feia l'Ajuntament i les autoritats eclesiàstiques de la vila a la sortida de la Missa major del diumenge infraocatva, en un acte que tenia tot el regust del tipisme i del localisme més genuí. Dissortadament s'ha deixat des del 1980, tot al·legant que el pressupost municipal ja pot emprar les despeses que s'originen. Era un acte que completava, en una mena de preàmbul, la nostra festa.
Actes
De matí se celebra el Rosari de l'Aurora, cantat i amb acompanyament musical, pels carrers de la vila.
Al migdia, Ofici Solemne concelebrat, molt participat, i al cap al tard una solemníssima processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers processionals que llueixen boniques i originals catifes de flors, sobretot la ginesta, i el verd de qualsevol arbust, per bé que darrerament també se'n fan amb serradures i altres materials.
Després de la processó es procura organitzar algun acte popular a base d'esbarts, ballada de sardanes, corals, etc.