Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi, això què és? 

La Festa Major de les Borges del Camp es caracteritza per incloure en la seva programació diversos actes religiosos que segueixen la tradició històrica i la devoció d’una part del municipi.

L’acte més multitudinari és, sens dubte, l’Arribada, que se celebra cada 7 de setembre i aplega centenars de borgenques i borgencs.

L’Arribada consisteix en el trasllat en processó de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de l’ermita fins a l’església de l’Assumpta, així com en la proclamació de la imatge com a Alcaldessa d’Honor; tot plegat amb l’oposició dels Diables, que amb el seu foc any rere any volen impedir l’entrada de la imatge al poble.

L’endemà, 8 de setembre, festa local a les Borges del Camp, la programació de la Festa Major continua amb un Ofici solemne durant el qual s’interpreta la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi.

Molts borgencs i borgenques, més enllà de les seves creences i conviccions personals, coincideixen a destacar que almenys un cop a la vida s’ha d’assistir i s’ha de veure i sentir aquesta missa per conèixer una tradició borgenca plena d’emotivitat, de sentit religiós i de les interpretacions musicals del Cor Parroquial.

A més, la missa acaba amb els Goigs a la Mare de Déu de la Riera, un himne molt emotiu i especialment sentit per la població, que s’enganxa amb molta facilitat quan s'ha sentit algun cop.

L’Ofici és, en conjunt, grandiós i solemne, amb l’assistència de la Corporació Municipal i de l’alcalde a la primera fila, compartida també amb les Maria Riera que aquest dia celebren el seu sant.

Pel que fa a l’església, habitualment aquest dia s’omple de moltes persones que no es volen perdre aquesta celebració compartida. Possiblement, l’Ofici de Festa Major és la missa que durant l’any compta amb una assistència i una participació més nombrosa.

El Cor Parroquial, dirigit en aquesta missa per Rosa Pàmies Vilà, amb Lídia Domènech Mestre a l’orgue i l’acompanyament de la Cobla Reus Jove, són altres elements imprescindibles d’aquesta celebració, la qual inclou molts detalls de gran litúrgia: dos escolans i una escolana, veus solistes, com la de Laura Turon, l’incens, les diverses lectures i els repics de campanes; tot plegat sota la mirada de la patrona, la Verge de la Riera, que presideix la cerimònia.

L’Ofici segueix exactament tots els rituals propis d’una missa convencional, però com que molts d’aquests rituals inclouen passatges musicals, la celebració s’allarga de tal manera que l’Ofici, que comença a les dotze del migdia, acaba ben bé cap a dos quarts de dues.

Val a dir, a més, que un altre dels elements gairebé sempre presents són els ventalls, que es van obrint i tancant, ja que normalment la calor i la xafogor són també habituals.

Enguany, l’Ofici ha estat concelebrat per set sacerdots: Mn. Joan Anton Cedó, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, Mn. Ignasi Olivé, Mn. Emmanuel Kalinijabo, Mn. Josep Padilla (diaca), Mn. Vicenç Ribas (titular de la Parròquia i integrant del Cor Parroquial) i Mn. Joan Àguila, qui va ser-ne titular durant alguns anys i va deixar una forta petjada a les Borges. Àguila assisteix habitualment als actes de la Festa Major borgenca, de la mateixa manera que altres sacerdots que van participar en l’Ofici també són habituals de la Parròquia borgenca.

Però tornant als detalls d’aquesta celebració: qui va ser Lorenzo Perosi i què és la Missa Pontificalis?

La Missa Pontificalis és una de les obres més cèlebres i representatives del clergue i compositor Lorenzo Perosi (Tortona, 1872 - Roma, 1956). Perosi, que va compondre més de 3.000 obres, va esdevenir el músic de referència de cinc pontífexs (Lleó XIII, Pius X, Benet XV, Pius XI i Pius XII) i va ser director de la Capella Sixtina durant 54 anys.

Fou autor d'una llarguíssima producció litúrgica, amb més de tres-centes misses, vint-i-dos oratoris, centenars de salms, himnes i motets, i milers de petites peces. La seva Missa Pontificalis es canta encara habitualment en grans solemnitats d’arreu del món. També va compondre suites i altres peces de música clàssica, tot i que es va especialitzar majoritàriament en la música sacra de gran format.

Musicalment, aquesta missa inclou les parts de l'ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus Dei.

Finalment, un cop acabada la missa, cap a dos quarts de dues, la imatge de la Mare de Déu es prepara per als actes de la tarda: el Cant de Vespres i la Processó, que se celebren a partir de dos quarts de set de la tarda.

Enguany, però, la processó no va sortir, ja que poc abans de les set de la tarda va caure un xàfec. Tot i que va parar al cap de pocs minuts, la prudència va aconsellar no treure la imatge a l'exterior, atès que la pluja podria afectar greument una escultura datada del segle XIII.