Ermita de la Mare de Déu de la Riera

Història de l'ermita

Artur Dasca i Sumsi assegurava en alguns dels seus articles de divulgació històrica de la vila (El Matí....), que la vella ermita, dedicada a Sant Bartomeu, va ser fundada per ordre de Ramon de Ganagot, senyor d’Alforja i dels seus termes, entre els quals els de les Borges i el de la Quadra dels Tascals. Sant Bartomeu, doncs, va ser la primera parròquia d’aquests encontorns, coetània, possiblement, a l’església d’Alforja.

Això devia ser cap al final del segle XII. Sant Bartomeu va ser parròquia de la Quadra dels Tascals, de les Borges i dels Domenges.

La vila de les Borges, però, possiblement per trobar-se en un indret que podem considerar estratègic, una cruïlla de camins formada pel que baixava d’Alforja, per un costat, i el de Falset per migjorn, va créixer més de pressa i aviat formà un nucli compacte al llarg del camí d’Alforja a Reus, aprofitant tot el vessant oriental del puig que formava, que forma, l’orografia del terreny a redós de la Borja Major, que era situada precisament on ara hi ha l’Església. El dia 4 de juny de 1373 trobem la primera notícia que ens demostra que a la vila ja hi havia una església oberta al culte. Ho sabem perquè l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, manava al vicari de les Borges que no procedís contra els jurats perquè encara no havien fet copiar un breviari, tal com el prelat havia ordenat en la seva anterior visita pastoral, ja que tenia notícia que Berenguer Capmany, copista de Tarragona, l'estava enllestint. (F.X. Ricomà - Notas sobre copistas. Quaderns d’Història Tarraconense, vol. I, ps. 60, 66 i 67). La primera notícia que teníem fins ara era la de 1384, quan el laude amb Riudecols per la construcció de la nova església.

El creixement de les Borges va contrastar amb l’estancament de la Quadra dels Tascals i els Domenges, i això va fer que a mitjans del segle XVI els serveis parroquials de Sant Bartomeu fossin encomanats al vicari perpetu de la vila, de manera que Sant Bartomeu, sense deixar de ser parròquia -això hauria pogut indisposar els tascalencs- va passar a ser sufragània de Santa Maria Assumpta, o sigui, de l’Església de les Borges. Aleshores, segons Dasca, els borgencs acudien cada 8 de setembre, en romiatge, a venerar la Mare de Déu de la Riera, que també era anomenada de la Quadra, perquè pertanyia a la Quadra dels Tascals. Així ho diu Dasca en els seus articles, però jo, de moment, no he trobat constància de la devoció borgenca a la venerada talla, fins a començaments del segle XVIII, sense que això pressuposi, de part meva, que no la veneressin, que no hi anessin, abans. La primera notícia que jo he trobat, però, és un document on es relacionen els sagristans de la Mare de Déu de la Riera durant els anys 1724 al 1730, dos per cada any.

Com ja sabeu, el 1735, mossèn Josep Grau, va aconseguir la unió de les dues parròquies i ja des d’aleshores, i sobretot a partir de mitjan segle passat que la major part del terme de la Quadra va passar a formar part del de Botarell, l’ermita de sant Bartomeu o de la Mare de Déu de la Riera, va ser incorporada definitivament al nostre terme, al qual pertany de ple dret.

Ferran Jové Hortoneda