Vés al contingut

La Flama del Canigó, novament a les Borges per celebrar el solstici d’estiu

L'Ajuntament de les Borges del Camp i el Poliesportiu El Garrigó han organitzat novament la sortida des de les Borges fins a Reus per anar a buscar la Flama del Canigó, que va encendre la foguera de Sant Joan, element imprescindible per celebrar el solstici d'estiu. Així, una vintena de cotxes i motos van sortir des de la plaça 1 d'Octubre, a les sis de la tarda, fent el màxim soroll possible amb la sirena del cotxe municipal i amb els clàxons dels vehicles particulars fins a la plaça de la Llibertat de Reus.

Allà, els infants van pujar a l'escenari per recollir la Flama, que després portarien encesa fins les Borges. Encara que va ser transportada amb cotxe, a l'arribar al poble un grup de nens i nenes van portar-la corrents fins al Poliesportiu El Garrigó, amb una parada a la rotonda de la Borja per fer la tradicional fotografia de família.

Lectura del Manifest i encesa de la foguera

Un cop al Poliesportiu, la regidora Maria Pilar Daroca va excusar l'absència de la regidora de Cultura i Festes, Núria Cabré, i va cridar el president sortint de la junta del Poliesportiu, Miquel Àngel Nieto, i l'actual presidenta, Mònica Llauradó, que van llegir conjuntament el Manifest de la Flama del Canigó.

Finalment, es va encendre la foguera de Sant Joan situada en un espai diferent d’on s’encenia habitualment, commemorant així el solstici d'estiu. Per acabar la revetlla, es va celebrar un sopar de germanor amb més de 300 inscrits i inscrites, i a partir de les dotze de la nit el grup Duo Elegance va amenitzar la festa.

A diferència d'altres anys, no hi va haver remolcs descoberts per anar a Reus per poder garantir una major seguretat, i tampoc no es van poder tirar petards a l'interior del recinte del Poliesportiu per la situació climatològica de sequera.

A continuació, transcripció del Manifest de la Flama del Canigó:

Manifest de la Flama del Canigó

Si ens pregunten “qui sou?” amb visió de conquesta, si hi pressuposen uniformes, reduccions, calcomanies, serà difícil que en comprenguin la resposta. Perquè nosaltres som, podríem dir, extensament, poèticament, materialment, això que veieu ara: som el poble de la Flama del Canigó.

I no és cap enigma sinó una concreció.

Tenim aquesta sort, una sort forjada de segles, una sort amb perspectiva i que no suporta ni vol ni pretén tancar-se en cap muralla; una sort que ha trobat expressió i metàfora en la Flama que cada estiu, perquè és estiu, llum i aigua i plenitud, es renova i que s’escampa.

Som fills d’aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan.

Hi ha, d’entrada, la potència i la màgia de la muntanya que ens representa, el grandiós Canigó d’aigües gemmades que se’n fot, sense immutar-se, de les fronteres que ens imposen. Hi ha l’esforç, és clar, un peu darrere de l’altre i amunt fins dalt del cim, perquè algun clàssic va dir que més s’estima el que amb més treball es guanya. I hi ha, com un símbol i una constatació, el moviment: la torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l’espai mentre el recorre, que l’omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors.

Hi ha la gent.

La clau, sí, que ens obre tots els panys.

Això és la Flama del Canigó: la gent que l’encén i que s’hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són.

De saber que són i que es volen lliures. De saber que, si ho volen, ho seran.

Visca la Flama i la gent que la fa!

Visca els Països Catalans!

 

Núria Cadenes
Torrent, Sant Joan, 2024

 

Comparteix