Història

Els orígens de la vila de les Borges del Camp es remunten a la reconquesta, cap a la segona meitat del segle XII. Però al seu terme s'han trobat restes prehistòriques i vestigis d'època romana.


Imatge de Les Borges del Camp des del Poliesportiu

El primitiu nucli de població, començà a l'entorn de la parròquia de Sant Bartomeu, vinculada al senyoriu de Ganagot. La semàntica del topònim fa relació al punt enlairat d'un petit turonet, en el sentit de talaia.

L'any 1243 passà, per compra, conjuntament amb tot el terme general d'Alforja, a la Mitra de Tarragona, formant part de la baronia arquebisbal d'aquella vila.

L'antic llogaret, format a l'entorn de la parròquia de Sant Bartomeu, per les millors condicions de les vies de comunicació, s'anà desplaçant cap orient, al lloc actual, edificant-se a un i altre costat del camí de Reus.

Al començament del segle XIV, va ser una de les set viles o llocs que fundaren la Comuna del Camp, a la qual va pertànyer fins a la seva extinció pel decret de Nova Planta del rei de Castella Felip V. Cap al final d'aquell segle (1384) es començà a bastir una nova església, al mateix lloc que ocupa l'actual, consagrada a la Mare de Déu Assumpta.

La seva pertinença a la baronia arquebisbal d'Alforja, originà diversos conflictes entre els dos llocs, alguns de greus, en pretendre les Borges emancipar-se, cosa que no assolí fins a les desamortitzacions del segle XIX.

Com tots els llocs i viles del Camp, patí els efectes de les guerres contra Joan II, dels Segadors i, sobretot, la de Successió que significà la pèrdua de la llibertat dels Països Catalans. Per a totes aquestes -i altres- guerres la vila s'endarrerí força econòmicament, per haver de proveir de bagatges, soldats, allotjaments de tropes, etc.

Durant la guerra del Francès (1808-1814), la vila va tenir un representant a la Junta Corregimental de Defensa. L'abril de l'any 1810, a les proximitats de la vila s'esdevingué una topada entre les forces gavatxes (que havien entrat al nucli urbà exigint una contribució en espècie) i un escamot de valents alforgencs que se'ls enfrontaren, però foren vençuts i patiren algunes baixes. Les guerres carlines del s. XIX, afectaren plenament la vila que es decantà majorment cap al bàndol absolutista, per l'ascendència que tenia al poble el brigadier carlí, borgenc, Maties de Vall i Llaberia.

Hort del Dasca

Ja modernament, al segle XX, les Borges va patir, com arreu, la violència de la guerra espanyola (1936-39). Els fets bèl·lics significaren la pèrdua de la vida de 34 borgencs.

A partir de l'arribada de la democràcia als ajuntaments (1979), les Borges ha experimentat una considerable millora en tots els seus serveis municipals, però també en l'urbanisme del nucli urbà antic i de l'eixamplament i en molts altres aspectes.


Veure més informació

  • Sentència de la Reial Audiència de Catalunya de 1596
  • La Sentència de la Reial Audiència de Catalunya de 1596 és el document més antic que es conserva a l'Ajuntament de les Borges del Camp i reprodueix una sentència en la causa d'apel·lació entre la universitat de les Borges del Camp i la vila d'Alforja.
  • Descarrega
  • Primera emissió de paper moneda
  • La primera emissió de paper moneda de les Borges del Camp és de principis del 1937, amb Pere Giol Freixes com alcalde.
  • Saber-ne més

Monografies

Guia de Les Borges del Camp