Centenars de borgencs i borgenques refermen el seu sentiment de poble amb l’Arribada

Com va dir el borgenc Anton Vilà en el seu parlament-salutació a la Mare de Déu de la Riera, les Borges del Camp no seria el mateix poble sense l’Arribada. Per això mateix, centenars de borgencs i borgenques es van fer seus els carrers del poble el 7 de setembre al vespre, i van donar la benvinguda a la seva patrona, acompanyant-la fins a l’església i retent-li tribut i respecte com a símbol del poble.

Com cada any, la jornada va començar a dos quarts de nou del vespre a l’Ajuntament, quan l’alcalde i la Corporació municipal van donar la benvinguda a Anton Vilà, encarregat aquest any del parlament a la Mare de Déu de la Riera en l’Arribada, l’acte sublim de la Festa Major borgenca.

En el despatx de l’alcaldia ple de gom a gom, Vilà va signar el Llibre d’Or de l’Ajuntament davant la Corporació local; l’alcalde d’Alforja, Juanjo Garcia, que va assistir a l’Arribada; i davant la seva família, entre els quals es compta el consogre i exalcalde de Mont-roig del Camp, Miquel Anguera.

Mentre, la plaça de l’Església s’omplia de gent que comprava fanalets i es disposava per iniciar la processó, que va transcórrer sense incidents en l’anada i en la tornada, qun els bombers van resseguint i apagant espurnes per evitar qualsevol ensurt. 

En una placeta de Sant Antoni ja amb molta gent esperant l’Arribada, els diables van fer diverses enceses conjuntes que no van servir per aturar l’entrada de la Mare de Déu pel Pont de l’Oriol tot i que l’alcalde, Quim Calatayud, va haver d’avançar-se per demanar als Diables que obrissin pas per evitar el col·lapse. 

Va ser en aquest punt, a la placeta, amb la patrona ja col·locada al seu lloc i amb el Cor Parroquial començant a ocupar el seu espai, quan es va veure el foc que sortia dels baixos del número 3 de la plaça. Sembla que una carretilla s’havia escolat a l’interior de l’edifici. L’esverament inicial va acabar ràpid per la intervenció del bombers, que en pocs minuts van restablir la normalitat i van permetre que l’Arribada continués com si no hagués passat res, tot i l’ensurt i els desperfectes que va ocasionar el fum a la casa afectada.

A continuació, i com va succeïnt des de l’any 1958, l’alcalde va nomenar la Mare de Déu de la Riera alcaldessa d’honor i li va cedir la vara de comandament del poble. A continuació, Anton Vilà va iniciar el seu parlament de benvinguda davant una plaça expectant i silenciosa, que va escoltar atentament les seves paraules. 

El parlament va estar marcat per l’equilibri entre els records i el present i el futur de la festa i del poble en aquest món que ens envolta. Vilà va començar dient que no s’hauria imaginat mai fent aquella salutació de benvinguda, i va compartir amb els presents els seus records d’infantesa i la seva il·lusió de tirar carretilles en l’Arribada, un fet que va aconseguir quan va poder comprar-ne una trentena “fent un gran esforç econòmic”.

Vilà també va fer un reconeixement a l’Arribada com a fet identificatiu del poble i de les persones que durant 200 anys han mantingut la festa. Va recordar quan en “èpoques de moltes penúries” només sortien 6 o 8 diables per a què no es perdés la tradició. En aquest punt va aprofitar per a felicitar les Diables per mantenir viva i millorar la tradició.

També va recordar la coronació de la Mare de Déu de la Riera i els inicis del seu nomenament com a Alcaldessa d’Honor, l’any 1958. A més, va fer explícita referència al lloc on es fa l’Arribada històricament: la plaça de Sant Antoni i l’entrada de la imatge pel Pont de l’Oriol. Uns espais on només en 3 ocasions no s’ha celebrat l’Arribada: en 1968 amb motiu del 50è aniversari de la coronació de la Mare de Déu i recentment durant dos anys (2020 i 2021) a causa de la pandèmia quan l’Arribada, com ja va passar l’any 1968, es va traslladar novament a la plaça de la Font.

A més, Vilà va esmentar l’agradable sorpresa dels borgencs i borgenques quan van veure per primer cop la imatge de la Mare de Déu l’any 1969 després del procés de restauració i sense tota la vestimenta addicional que havia dut fins a aquell moment, que només deixava veure les cares de Maria i el nen Jesús.

“Ara només ens falta que aquesta tradició tan nostra la sapiguem transmetre, mantenir i continuar”, va dir, “i això ho farem si tots els borgencs i borgenques som conscients d'aquest llegat que els nostres avantpassats ens han deixat”.

Sobre el futur de la festa, Vilà va dir que “amb els anys la millorarem si no renunciem a l’essència de la festa i tenint present que l’Arribada tindrà continuïtat si mantenim la devoció a la Mare de Déu. Sense aquesta devoció, la festa no té sentit. Vull ser i sóc optimista, i sé que les noves generacions així ho entendran”.

El parlament va virar llavors cap a una vessant més social i religiosa, començant per un agraïment a la Mare de Déu per tots els favors atorgats als borgencs i borgenques, i després demanant que s’imposi la bondat i la igualtat entre les persones, i “que tots puguem viure dignament en la nostra terra”. 

Vilà va demanar a la Mare de Déu que omplís “les mines d’aigua i els esperits de fe”, i va pregar per “tots naltros” i especialment per les persones grans i malaltes. 

La salutació va acabar amb uns versos que l’avi Salvador Aymamí i Pi va dedicar a la Mare de Déu de la Riera el dia de la seva tornada a l’ermita l’any 1954, després de la reconstrucció del santuari, i amb un “Visca la Mare de Déu de la Riera” molt celebrat per la concurrència.

Vilà va rebre nombroses felicitacions després del seu parlament per part de molta gent que va voler mostrar-li el seu agraïment, l’acord amb les seves paraules o perquè el parlament els havia portat records i emocions. 

Després de l’emocionada interpretació de la “Salve Regina” del mestre Sancho i Marraco a càrrec del Cor Parroquial, amb acompanyament orquestral de la Cobla Reus Jove, la comitiva, precedida pels Diables, va continuar fins al Passeig de l’Hort del Dasca, també ple de gent que esperava la processó i l’inici dels focs d’artifici, que van finalitzar amb l’aplaudiment de moltes de les persones presents. 

La processó va continuar el seu camí cap a la plaça de l’Església on els diables van cremar les últimes carretilles intentant impedir novament l’avenç de la patrona borgenca. L’encesa de la capelleta de foc va contemplar l’entrada de la Mare de Déu de la Riera a l’església, seguida pels fidels que van protagonitzar el tradicional besamans i van rebre una postal amb la imatge dibuixada per la Pilarin Bayés el passat mes de maig, durant la visita que la popular ninotaire va fer al nostre municipi.

Acabat l’acte més tradicional de la festa, tothom va retrobar-se a l’envelat on ja sonava la música del Dj Bonkers, que va atraure jovent del poble i de tota la comarca, amb tot l’espai ple de gom a gom, fins ben entrada la matinada.

Dj Bonkers va atreure molt públic jove i de totes les edats que van omplir l’envelat. L’Arribada s’havia viscut novament amb totes les emocions a flor de pell, i ara la música jove i desenfadada posava el punt final a una intensa jornada que havia començat amb la Tronada i finalitzava fent tronar l’envelat