Anton Vilà: ‘La Mare de Déu de la Riera és un símbol que sobrepassa i va més enllà del fet religiós’

Anton Vilà i Pàmies, nascut a les Borges l’any 1949, 74 anys, és el més gran de tres germans. Fill del Domingo i la Maria Cinta, germà gran del Joan Maria i la Maria Cinta, està casat amb Maria Cinta Aymamí i Miralles i, conjuntament, són els pares de la Maria Riera i el Benjamí, i els avis de la Fiona i l’Eudald, de 14 i 12 anys, respectivament. 

Tot i que no li agrada massa que ho diguem així, tant ell mateix com la seva companya són borgencs de soca-rel. L’Anton ràpidament matisa aquesta expressió i assegura que borgenc o borgenca és tot aquell - sense distinció, sigui quin sigui el seu origen - que s’estima les Borges. Se sent molt més còmode amb aquesta definició.   

El seu pare havia sigut l’agutzil del poble en una època en què l’agutzil feia de tot i més, i ell mateix ha estat i continua estant implicat en tot allò que fa referència al poble. 

President durant 30 anys de la Sala Parroquial, jugador de futbol del Club Deportiu les Borges, soci fundador del Poliesportiu el Garrigó i primer tresorer de la seva junta directiva, membre del grup promotor que a finals dels 80 va impulsar la Residència de la Mare de Déu de la Riera, fundador dels Amics de l’Ermita i primer president durant 10 anys de l’entitat, actualment és el delegat a les Borges de la Lliga contra el Càncer, entitat a la que pertany després que un càncer molt agressiu el va atacar fa ara uns quinze anys. 

Fruit d’aquella malaltia, a més, l’Anton Vilà és voluntari oncològic a l’Hospital Sant Joan de Reus, i fa acompanyament a persones malaltes que, pel motiu que sigui, necessiten algú disposat a escoltar-los i a dir-los-hi una paraula amable. 

Activista per la independència, ell mateix i la seva esposa formen part del grup de gairebé 4.000 catalans i catalanes represaliats i immersos en causes judicials, en el seu cas com a participants en el tall de l’autopista que hi va haver a La Jonquera. 

Tant ell com la Maria Cinta tenen bones mans i afició pel pessebrisme i la construcció i decoració de diorames. 

Creient i practicant, aquest dijous, 7 de setembre, l’Anton Vilà no serà un més dels companys que s’ocupen, com cada any, de portar la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de l’ermita fins al poble amb motiu de l’Arribada. 

No. Enguany ell formarà part del seguici d’autoritats que, juntament amb tot el poble,  acompanya la imatge. I és que l’Anton Vilà és enguany la persona escollida per pronunciar el parlament de l’Arribada, un dels moments clau i més emotiu de la Festa Major borgenca. 

• Què va significar per a vostè que l’Ajuntament li encarreguès fer aquest parlament, el de l’Arribada? 

Quan el Quim, l’alcalde, em va trucar per proposar-m’ho, vaig rebre aquest encàrrec primer amb molta sorpresa, després amb alegria i molta il·lusió i finalment amb molta responsabilitat. 

• Què és, per a vostè, la Festa Major de les Borges? 

A casa, de petits i de joves, la Festa Major l’esperàvem i la vivíem sempre amb molta il·lusió i amb moltes ganes. Eren uns dies esperats. Dies abans ja es notava que s’acostava la Festa Major. Es notava l’ambient i tot l’enrenou que comporta la festa. El pare era l’agutzil i durant els dies previs havia d’estar pendent de molts detalls. I aquell neguit del pare, aquell afany perquè tot estigues bé i apunt, a casa el vivíem amb intensitat. Eren altres èpoques i la implicació de la gent en la festa era molt gran. Ara també ho és. Hi ha molta gent que hi col·labora, però anys enrere no hi havia tantes possibilitats d’oci i distracció i tot era més intens. Quina orquestra vindrà, a qui portaran, les flors i tot plegat estaran a punt, cal fer algun retoc a la imatge… ho vivíem, i ho seguim vivint molt. 

• L’Arribada és un dels moments més emotius i més intensos de la Festa Major. Un moment especial…

Sí. L’Arribada és el gran moment de la Festa Major i sempre acumula molts records i moltes emocions. El record de les persones que ja no hi són, el retrobament amb borgencs i borgenques a qui feia temps que no veies…és un degoteig constant amb moments de gran intensitat, amb el cant de la Salve, per exemple, de la que el meu pare també n’havia sigut cantaire. 

• I per altra banda, la Mare de Déu de la Riera i la devoció cap a la imatge…

La Mare de Déu de la Riera és un símbol que sobrepassa i va més enllà del sentit i del fet religiós. Pels que som creients té un significat en la creença, però hi ha molts borgencs i borgenques que no tenen aquesta creença religiosa i això no treu que tots plegats compartim aquesta estimació, aquest simbolisme i que cadascú ho visqui i ho expressi a la seva manera. 

Parlem amb l’Anton Vilà durant el matí del dimecres 6 de setembre. Per tant, un dia abans de l’Arribada. 

• Ja té a punt el parlament? 

Cada any, quan escolto les persones que el fan, el parlament, penso, aquest o aquell s’està allargant massa. Ho estan fent massa llarg. I a mi em fa patir aquesta sensació. La idea del què volia dir la vaig tenir d’immediat, però després venen els detalls. No deixar-te res, no deixar-te ningú. Repassar-ho un cop i un altre i, si és possible, evitar emocionar-te, no deixar-te portar per l’emoció, que segur que hi serà. Ara, he de dir una cosa. La meva néta, la Fiona, molt aficionada a llegir i a escriure, després de llegir l’esborrany el va trobar bé i em va donar la seva aprovació. Per tant, com que ja tinc el seu vist-i-plau, la veritat és que ja estic més tranquil i segur que anirà força bé. 

• Tot i que a vostè no li agrada que ho diguem així, venint d’una família de soca-rel borgenca, quina ha estat la rebuda per part de familiars i amics? 

El nostre fill, el Benjamí, és a Alemània i, malauradament no s’ho ha pogut combinar per ser-hi, però m’acompanyarà tota la resta de la família, que a més han col·laborat ben activament en la preparació del parlament. Per tant, tot i que estigui personalitzat en la meva persona, la veritat és que totes i tots ho hem viscut molt directament. A més, vull agrair a tothom, a molts borgencs i borgenques, les mostres d’estimació, les felicitacions i les moltes enhorabona que he rebut. Em sento molt content, honorat i satisfet. 

• La seva esposa, la Maria Cinta Aymamí i vostè mateix són caminaires i aventurers amb sortides per fer grans muntanyes, a més d’activistes per la independència. Ara els ha tocat viure junts aquesta aventura…

(Intervé la Maria Cinta): No et pensis que no discutim i que de vegades ens les tenim, eh!!

(Anton Vila): Fa 49 anys que estem casats i tant aquesta com moltes altres aventures les hem fet i les fem junts. Com a família, com tantes altres famílies, hem passat per moments de tota manera. Però sí, ara és un goig viure aquests moments, que són realment molt especials. 

Abans d’acabar aquesta conversa, tant l’Anton com la Maria Cinta ens ensenyen una imatge de la Mare de Déu de la Riera que la ninotaire Pilarín Bayés va dibuixar a les Borges aquest passat mes de maig, i que es mostra en una de les fotografies d'aquesta entrevista i un dels pessebres en què estan treballant, ja que també comparteixen aquesta afició. 

• Una última qüestió. El parlament de l’Arribada molt sovint el fan persones de l’àmbit de la política i/o que no tenen una relació directa o estreta amb les Borges. Enguany això serà diferent. Què n’opina? 

La veritat és que li he comentat en algunes ocasions al Quim, a l’alcalde, que aquest acte, des del meu punt de vista, l’haurien de protagonitzar, de forma preferent, persones o bé de les Borges o bé que hi estan fortament vinculades. La decisió final és de l’Ajuntamet, però en els últims anys el parlament de l’Arribada el van fer alguns borgencs com l’Antonio Parés o la Cristina Adzerías, a més d’altres que em venen a la memòria de més anys enrere, com el Ferran Jové o l’Associació de Dones, i crec que de manera preferent és el que caldria prioritzar, donant més importància i relleu a la gent que sentim i vivim la festa. A la gent que sentim i vivim les Borges. 

L'acte de l'Arribada es celebrarà avui, dijous 7 de setembre, a partir de dos quarts de 10 del vespre, moment en què sortirà la processoó de la plaça de l'Esglèsia en direcció a l'ermita, punt on es recollirà la imatge de la Mare de Déu de la Riera que, precedida pels Diables farà entrada a les Borges pel pont de l'Oriol i, després de ser nomenada alcaldessa d'honor tindrà lloc la salutació i acte de benvinguda per part d'Anton Vilà.