El tiempo - Tutiempo.net

Instruments

Músics de la cobla Reus Jove que interpretà les ballades de sardanes a la festa major en honor a la Mare de Déu de la Riera l'any 2006

Imatges: Agustí Pàmies

flabiolTAMBORÍ: Instrument de percussió derivat de la família dels timbals, però de dimensions reduïdes (d’uns dotze centímetres de diàmetre. Resta lligat al braç esquerre del flabiolaire i s’acciona mitjançant la banqueta.
FLABIOL: Instrument de de vent amb característiques molt simples, és constituït per un canó de fusta de 10-35 cm. amb una embocadura i tot un seguit de forats. Interpreta l’introit i els contrapunts.
tibleTIBLE: Instrument de vent de característiques molt semblants a la tenora però de dimensions més curtes. El seu to posseeix un picat més pronunciat i és en fa. A la cobla hi toquen dos.

tenoraTENORA: Instrument de vent construït amb fusta de ginjoler. És constituït per: la canya, el tudell, el cos superior, el cilindre i la campana, que és de metall. Té tretze claus afinades en si bemoll.

A la cobla hi toquen dues.

trompetaTROMPETA: Instrument de metall, d'embocadura semiesfèrica, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades i de secció cilíndrica en dues terceres parts i cònica al pavelló. Té un mecanisme de pistons per executar totes les notes de l’escala. La seva tonalitat sol ésser si bemoll. A la cobla hi toquen dues o tres.

tromboTROMBÓ: Instrument de metall, d'embocadura semiesfèrica, cos incurvat i secció cònica en la part corresponent al pavelló i cilíndrica en la resta, molt similar a la trompeta encara que més llarg. A les cobles hi podem trobar tant el de pistons com el de vares. El seu so se situa entre el fiscorn i la trompeta.  La seva tonalitat és en do.

fiscornFISCORN: Instrument de metall, de majors dimensions que la trompeta i el trombó. Té un mecanisme de cilindres que graduen el pas de l’aire. Les seves notes, de caràcter eminentment greu, adquireixen més volum que el trombó.

A la cobla hi toquen dos.

contrabaixCONTRABAIX: Instrument de corda, les quals es fan vibrar amb l’arquet o bé amb els dits. En aquest últim cas rep el nom de "pizzicato". Actualment les cobles usen el contrabaix de tres cordes, encara que molts compositors empren notes més greus que sols poden fer els de quatre cordes.