Festa major hivern

Festa major hivern

També és coneguda com a festa major petita i es celebra el tercer dissabte de gener. Sempre havia tingut un caràcter de dedicació a la pagesia local i la benedicció dels animals.

Actualment els actes religiosos són: Ofici solemne, adoració de la relíquia, processó pels carrers de la vila amb la imatge i la relíquia del Sant i benedicció dels animals. Els lúdics solen ser sardanes, ball, teatre, cinema, espectacle de varietats...

Orígens de la festa

santoni

Festa Major d'hivern documentada del s. XVII.

Fins l'any 1973 se celebrava els dies 17, 18 i 19 de gener, però el 1974 es traslladà al tercer dissabte de gener.

Actualment, aquesta festa és força més modesta que la d'estiu, però és de molt reculada tradició i es troba documentada, ja, el 1669.

L'acte més típic i més bonic d'aquesta festa era, i en certa manera encara ho és, la benedicció dels animals que al mateix temps la convertia en una festa de la pagesia. No fa pas molts anys, el record encara és ben viu en la gent de mitjana edat, el replà de l'Església, la plaça més típica i coneguda de la vila, s'omplia de gom a gom de tota mena d'animals auxiliars dels pagesos. Malauradament ha perdut força el seu tipisme per la manca de cavalls i eugues, però sobretot mules i matxos i rucs i someres. Però els borgencs i les borgenques es resisteixen a perdre la tradició, la volen conservar a tota costa i hi duen a beneir, junt amb els pocs animals grossos, els gats i els gossos i àdhuc els ocells engabiats i altres petits animals.

Ja fa anys, i fins a més enllà de la meitat del segle XX acabat l'acte de la benedicció se solien organitzar de faisó espontània una mena de curses populars que animaven força la festa. I quan aquelles competicions no es feien, que no eren regulades, també tenia la festa el seu interès amb la desfilada que s'organitzava després de les asperges, tot baixant el Replà, que era tot un espectacle.

Els pagesos benestants presumien els seus cavalls, mules o matxos i els més humils les manses someretes o els santoni2neguitosos ruquets, tots, això si, els duien ben raspallats de manera que el pèl els lluïa com si els haguessin enxarolat. La concentració de les bestioles i la seva desfilada provocava una mena d'alegria i tantost se sentien els brams dels rucs i les someres com el renillar dels cavalls i les eugues, essent tot el conjunt una gran festa sobretot per la gent menuda que hi trobava una forta motivació, ben sovint cavalcant alguna bèstia que el pare duia amb un lligam al coll a tall de llongues. Naturalment, els infants que no tenien la sort de tenir a casa cap bestiola es constituïen en espectadors, entre resignats, admirants i engelosits. Avui, l'acte és més aviat testimonial i serà difícil la seva recuperació, ja que hi manca l'element essencial. 

Altres actes són: espectacles, ballades de sardanes, balls, teatre i cinema, quasibé tots a cobert, davant les possibles inclemències de la climatologia pròpies de l'època de l'any.

   
Catalan Arabic Basque English French Galician Italian Spanish