Ets aquí:Inici»Mostrant articles per etiqueta: Turisme
Dijous, 26 abril 2012 08:45

Miradors de les Borges

Publicat a Miradors
Dimarts, 20 Març 2012 11:18

Fonts públiques d'aigua

Passeu el ratolí per damunt de les diferents imatges de les fonts per a veure una segona imatge

Font de les escales x03 x05
de les Escales del carrer Verdaguer del carrer Major
x07 x09 x11
de la plaça de la Font de la plaça de Sant Antoni de la placeta del Pi
x13 x15 x17
de la Comarca de la plaça de la Dona de l'avgda. de l'Hort del Dasca
x19 x21 x23
dels jardins del Baix Camp de la Punta de l'estació del ferrocarril
x25 x27 x29
dels jardins del Polígon de l'ermita del Pastor
Publicat a Fonts
Dimarts, 20 Març 2012 10:51

Ermita de la Mare de Déu de la Riera

Ermita. Foto realitzada per Tere Balaí±àArtur Dasca i Sumsi assegurava en alguns dels seus articles de divulgació històrica de la vila (El Matí....), que la vella ermita, dedicada a Sant Bartomeu, va ser fundada per ordre de Ramon de Ganagot, senyor d'Alforja i dels seus termes, entre els quals els de les Borges i el de la Quadra dels Tascals. Sant Bartomeu, doncs, va ser la primera parròquia d'aquests encontorns, coetània, possiblement, a l'església d'Alforja.
Això devia ser cap al final del segle XII. Sant Bartomeu va ser parròquia de la Quadra dels Tascals, de les Borges i dels Domenges.

La vila de les Borges, però, possiblement per trobar-se en un indret que podem considerar estratègic, una cruïlla de camins formada pel que baixava d'Alforja, per un costat, i el de Falset per migjorn, va créixer més de pressa i aviat formà un nucli compacte al llarg del camí d'Alforja a Reus, aprofitant tot el vessant oriental del puig que formava, que forma, l'orografia del terreny a redós de la Borja Major, que era situada precisament on ara hi ha l'Església. El dia 4 de juny de 1373 trobem la primera notícia que ens demostra que a la vila ja hi havia una església oberta al culte. Ho sabem perquè l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, manava al vicari de les Borges que no procedís contra els jurats perquè encara no havien fet copiar un breviari, tal com el prelat havia ordenat en la seva anterior visita pastoral, ja que tenia notícia que Berenguer Capmany, copista de Tarragona,l 'estava enllestint. (F.X. Ricomà - Notas sobre copistas. Quaderns d'Història Tarraconense, vol. I, ps. 60, 66 i 67). La primera notícia que teníem fins ara era la de 1384, quan el laude amb Riudecols per la construcció de la nova església.

El creixement de les Borges va contrastar amb l'estancament de la Quadra dels Tascals i els Domenges, i això va fer que a mitjans del segle XVI els serveis parroquials de Sant Bartomeu fossin encomanats al vicari perpetu de la vila, de manera que Sant Bartomeu, sense deixar de ser parròquia -això hauria pogut indisposar els tascalencs- va passar a ser sufragània de Santa Maria Assumpta, o sigui, de l'Església de les Borges. Aleshores, segons Dasca, els borgencs acudien cada 8 de setembre, en romiatge, a venerar la Mare de Déu de la Riera, que també era anomenada de la Quadra, perquè pertanyia a la Quadra dels Tascals. Així ho diu Dasca en els seus articles, però jo, de moment, no he trobat constància de la devoció borgenca a la venerada talla, fins a començaments del segle XVIII, sense que això pressuposi, de part meva, que no la veneressin, que no hi anessin, abans. La primera notícia que jo he trobat, però, és un document on es relacionen els sagristans de la Mare de Déu de la Riera durant els anys 1724 al 1730, dos per cada any.

Com ja sabeu, el 1735, mossèn Josep Grau, va aconseguir la unió de les dues parròquies i ja des d'aleshores, i sobretot a partir de mitjan segle passat que la major part del terme de la Quadra va passar a formar part del de Botarell, l'ermita de sant Bartomeu o de la Mare de Déu de la Riera, va ser incorporada definitivament al nostre terme, al qual pertany de ple dret.

Ferran Jové Hortoneda
 
Més informació a l'apartat de Monografies

La història dels pobles, a Catalunya, va estretament lligada a l'Església Catòlica i, doncs, també a la nostra vila, fins al punt que seria impossible fer qualsevol estudi, breu o extens, del poble obviant aquesta presència secular de l'Església, com a institució i com a espiritualitat.esglesia

Segons Dasca, la primera parròquia que va tenir les Borges, més ben dit, la primera parròquia que hi va haver per aquestes contrades, va ser la de Sant Bartomeu de la Quadra, construï da per Ramon de Ganagot, senyor d'Alforja i del seu terme, al segle XII, i ho era, també, doncs, evidentment, de Riudecols i de les Irles1. Aquest fet es confirma quan, al final del segle XIV, els prohoms de les Borges decidien construir una capella o església a la vila i per a aconseguir-ho necessitaren la renúncia expressa del senyor de Riudecols i de les Irles i de la seva gent. Ho veurem aviat. Assegurava Dasca, a més a més, que "quan els jurats i homes bons de les Borges acordaren construir la parròquia de Santa Maria en el lloc que ocupava la borja major (...) el vicari perpetu de Sant Bartomeu passà a residir a la vila"2. Malauradament, el cronista local, no cita en cap moment la font d'on havia exhumat la informació, la qual cosa ens priva de fer qualsevulla comprovació i fins de poder ampliar, com s'escauria de fer, la notícia.

Sense que signifiqui contradir la informació de Dasca, ben al contrari, si de cas més aviat la confirmaria, volem deixar constància d'una notícia que constata la presència d'un prevere, vicari perpetu, que tenia cura dels afers espirituals de l'aleshores lloc de les Borges onze anys abans que es parlés de construir una capella (o potser una església nova), de tal manera que ens resistim a dir "de la primera església" de la vila, tal com s'havia dit fins ara, perquè estem convençuts que la presència del vicari havia de significar que el lloc de les Borges ja disposava d'alguna mena d'esglesiola on celebrava els sagraments i actes religiosos o potser, ves-ho saber, només es tractava d'una simple capella.

La notícia a la qual ens referim, diu que el dia 4 de juny de 1373 l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, manava al "vicario ecclesie de Borgis" o al seu lloctinent (potser el vicari de Sant Bartomeu?) que no procedís contra els jurats i prohoms si encara no havien fet copiar un breviari, tal com havia ordenat el prelat en la seva darrera visita pastoral efectuada al lloc, ja que sabia que Berenguer Company, copista de Tarragona, estava completant un leccionari que estarà llest, deia, abans d'un any.
Sembla prou evident, doncs, que hi havia un vicari. I si l'arquebisbe havia fet una visita pastoral en una data anterior a l'any 1373, si exigia que hi hagués un breviari, o un leccionari, havia de ser perquè hi havia d'haver alguna capella o esglesiola o algun lloc habilitat com a tal i ves a saber si des d'aquesta esglesiola o capella ja es donava servei a les dues parròquies: la Mare de Déu Assumpta i Sant Bartomeu.

 

Més informació: a Monografies